Ahlam Shibli احلام شبلي

back to Top


© Ahlam Shibli



Goter

Al-Nàqab, Palestina, 2002–2003
sèrie de 44 fotografies, 38 x 57,7 cm; 57,7 x 38 cm, fotografia a les sals de plata; fotografia cromogènica



Hauríem de transformar els beduïns en un proletari urbà dins de la industria, els serveis, la construcció i l'agricultura. El 88% de la població israeliana no és dedica a l'agricultura, deixem que els beduïns siguin com ells. Això suposarà certament un canvi radical i significarà que el beduí no viurà de la seva terra amb els seus ramats, sinó que es convertirà en un individu de ciutat que arriba a casa al vespre i es posa les plantofes [...] [Els seus fills] aniran a l'escola ben pentinats i amb ratlla al mig. Serà una revolució, però es pot aconseguir en un parell de generacions. Sense coerció però amb la direcció del govern [...] el fenomen dels beduïns desapareixerà.

Moshé Dayan, 31 de juliol de 1963


Des de mitjans dels anys seixanta els palestins d'origen beduí, habitants d'al-Nàqab (el desert del Nègueb), han estat sotmesos a una política d'usurpació de les seves terres tradicionals i de reubicació de la població en set municipis planificats pel Govern israelià sense consultar-ho gairebé mai a les persones afectades. Les terres que deixen enrere es posen després a disposició dels ciutadans jueus.

El 2003, aproximadament la meitat dels 110.000 beduïns palestins del Nègueb vivien en aquestes poblacions. Segons les estadístiques oficials, figuraven entre les comunitats més pobres d'Israel, amb una manca de serveis públics, devastada per alts índexs d'atur i delinqüència i sense cap perspectiva de desenvolupament.

L'altra meitat dels beduïns palestins del Nègueb es van negar a traslladar-se a aquests assentaments per evitar perdre les seves terres i quedar subjectes a condicions de vida culturalment adverses i socialment degradants. Vivien en més de cent pobles «no reconeguts», en els quals les lleis de l'Estat jueu els prohibien edificar estructures permanents, les cases eren enderrocades periòdicament, els conreus eren considerats il·legals per les autoritats i ruixats amb productes tòxics, les famílies eren expulsades de la seva llar i la població no tenia accés a l'electricitat, l'aigua corrent o serveis públics com la sanitat, el sanejament i l'educació més enllà de l'escola primària. Ara com ara, la situació no ha sofert canvis substancials.

«Goter» és una paraula aliena a la llengua àrab, utilitzada només pels palestins del Nègueb. Segons la població local, deriva de l'anglès «Go there» (vés-te'n allà), una ordre que els beduïns palestins devien sentir pronunciar a l'exèrcit en l'època del Mandat Britànic (1917-1948).

Aquesta obra aborda la situació dels palestins d'origen beduí dins de l'Estat d'Israel: on hi ha casa no hi ha una llar, on hi ha una llar no hi ha casa.