Ahlam Shibli احلام شبلي

back to Top


© Ahlam Shibli



The Valley

Arab al-Shibli, Palestina, 2007-2008
sèrie de 28 fotografies, 38 x 57,7 cm; 57,7 x 38 cm, fotografia a les sals de plata; fotografia cromogènica



Les fotografies que integren la sèrie The Valley es van fer el 2007 al poble d'Arab al-Shibli i les seves terres, a la Baixa Galilea de Palestina/Israel.


El 28 d'octubre de 1957, vint-i-vuit homes honorables d'Arab al-Shibli van adreçar una carta al senyor Elisha Soltz, governador militar israelià de Nazaret, exposant-li tres peticions.
Se li sol·licitava:

1. La devolució de les seves terres, la construcció d'una carretera asfaltada fins al poble i el subministrament d'aigua i electricitat.

2. L'ordre de retornar els diners recaptats entre els veïns per poder edificar una escola.

3. El permís per a la construcció de cases i la inclusió del nom del poble en el mapa del país; el «mapa de la sagrada pàtria», segons les seves paraules.


A la carta, els representants del poble explicaven la seva situació: Abans de la guerra del 1948 mantenien bones relacions amb els seus veïns jueus, els habitants de Kfar Tavor, i amb el comandant jueu del districte. En aquella època, les dues parts havien acordat que els residents d'Arab al-Shibli i els seus veïns jueus mantindrien relacions de fraternitat i evitarien qualsevol discriminació ètnica. Ambdues parts es protegirien mútuament després de la guerra, tant dins d'un Estat àrab com en un de jueu. L'acord el van signar el representant d'Arab al-Shibli, el representant de Kfar Tavor i el comandant jueu del districte.

Tanmateix, el 1950, dos anys després de la guerra i de l'establiment de l'Estat d'Israel, els homes d'Arab al-Shibli van ser convocats a una reunió a l'Institut Kadoorie, a la qual també van assistir el governador militar israelià, el funcionari que estava al càrrec de les anomenades propietats d'absents i el director de l'Institut. Se'ls va demanar la permuta d'unes terres durant el termini d'un any: les terres bones a l'est del Wadi al-Midy, que oficialment eren propietat dels veïns que s'havien quedat al poble, per les terres sense conrear del costat oest del Wadi al-Midy, que pertanyien als que havien fugit del poble i havien estat requisades per l'Estat d'Israel. Els veïns del poble van acceptar i es va signar un conveni, amb tres còpies. Cada una de les parts va rebre la seva, però el comandant de districte israelià va demanar que se li confiés la còpia del poble per conservar-la en un lloc segur. Temps després, l'altre bàndol es va negar a retornar les terres. El comandant del districte israelià va negar l'existència de l'acord. Als habitants del poble se'ls va dir que estiguessin callats, i així ho van fer.

El 1952 les coses van empitjorar. Algunes persones van ser detingudes i a altres se'ls va impedir abandonar la població. El 1954, el funcionari estatal responsable de les propietats dels absents va arribar al poble i va reclamar les terres que havien estat dels refugiats i que s'havien cedit als veïns per l'acord del 1950. El 1957, quan els veïns van sol·licitar permís per construir cases al poble, se'ls va denegar amb l'argument que la població no constava al mapa oficial de l'Estat. També se'ls denegava la transferència de 3.000 lires recaptades entre els veïns a través de la delegació a Nazaret del Ministeri d'Hisenda israelià per construir una escola en comptes de llogar locals al poble, per la qual cosa el projecte no es va arribar a posar en marxa.

La carta acabava recordant-li al governador militar israelià que el poble havia estat rebatejat amb el nom d'una de les set famílies que ja hi vivien en l'època del Mandat Britànic, la família Shibli. Les relacions entre les diferents famílies sempre havien estat problemàtiques. La família Shibli, continuava la carta, era la que s'havia quedat a Israel després de la guerra i ells no volien mantenir el nom original del poble, Arab al-Sbaih.